Vés al contingut

Maria Comnena (filla de Manuel I)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Comnena
Nom original(el) Μαρία Κομνηνή η Πορφυρογέννητη Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmarç 1152 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1182 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, verí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRenyer de Montferrat (1180–1182) Modifica el valor a Wikidata
ParesManuel I Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Berta de Sulzbach Modifica el valor a Wikidata
GermansAleix II Comnè
Aleix Comnè Modifica el valor a Wikidata
Pintura del segle xv que il·lustra l'arribada al poder d'Andrònic I Comnè: Renyer i la seva esposa Maria Comnena, morts al terra, el jove Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat.

Maria Comnena (grec: Μαρία Κομνηνή η Πορφυρογέννητη) (Constantinoble, març 1152 (Gregorià) - Constantinoble, juliol 1182 (Gregorià)) va ser una aristòcrata romana d'Orient, reina d'Hongria i Tessalònica, filla de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè i Berta de Sulzbach. El 1163 va ser promesa pel seu pare al futur rei Béla III d'Hongria, que esperava ser el seu hereu al tron. No obstant això, l'enllaç va trencar-se en néixer el primer fill varó de Manuel, el futur Aleix II Comnè.[1]

Maria va estar posteriorment promesa amb Guillem II de Sicília, tot i que el seu pare també va cancel·lar l'enllaç. Finalment va casar-se amb Renyer de Montferrat, fill de Guillem V de Montferrat, que va rebre el títol de Cèsar i el regne de Tessalònica. Després de la mort del seu pare, Maria i el seu marit van veure's implicats en intrigues contra la seva madrastra Maria d'Antioquia, regent d'Aleix II Comnè, motiu pel qual van ser assassinats poc després de l'ascens d'Andrònic I Comnè.

El seu sobrenom «Porfirogènita», es refereix al fet que va néixer «en la porpra», és a dir en el Palau de Constantinoble, mentre el seu pare era emperador.

Referències

[modifica]